És temps d’un comerç just
Com explicar les immenses desigualtats al planeta, després de més de 500 anys de creixent globalització i d’un intercanvi mundial de sabers, productes i serveis entre totes les societats? Tenim una economia estructurada sobre la injustícia en les relacions econòmiques i laborals. A més de la concentració de les propietats i els capitals, el treball precari s’expandeix. Fins i tot a Europa, malgrat la mitjana d’ingressos és prou digna (Idescat, 2022), els salaris més baixos sovint no permeten satisfer necessitats bàsiques. Tanmateix, als països empobrits d’altres continents la precarietat és dramàtica i generalitzada. I el comerç internacional dominant opera sobre la base de salaris que reprodueixen la pobresa.
La bretxa d’ingressos entre classes socials i entre països és indignant i rebasa qualsevol justificació per diferències de productivitat o cost de vida, considerant que els mètodes productius i el preus de moltes mercaderies tendeixen a globalitzar-se.
Prenem l’exemple de la roba. El grup espanyol Inditex va obtenir beneficis nets de 300 milions d’euros mensuals aquest any (Forbes, 2022). Però, les treballadores de les multinacionals de la moda no participen d’aquests beneficis, sinó que, més aviat, els generen. Guanyen uns 1100€ mensuals a Catalunya i poden arribar a la miserable quantitat de 100€ mensuals en molts tallers d’Àsia (OIT, 2022). Allà, majorment hi treballen dones (i nenes i nens) sense contracte, prestacions ni seguretat de cap tipus, com va mostrar la tragèdia mortal dels tallers del Rana Plaza, a Bangladesh (RTVE, 2014). Amb aquests costos laborals de miseria i aquests beneficis empresarials estratosfèrics, les consumidores d’Europa i el món comprem la nostra roba. Pot haver intercanvis equitatius amb semblants diferències d’ingressos?
Una altra experiència al nostre abast: el cafè. Aquest producte entra al 80% de les nostres llars, però es produeix a països empobrits. Té tanta importància al mercat internacional que representa el segon producte mundial en volum d’importació. D’aquest intercanvi depenen 25 milions de camperols i camperoles al món i les seves famílies. Pagar un preu just per a la producció impacta directament en els seus drets fonamentals, però les multinacionals milionàries de marques ben conegudes no ho troben transcendent. Tenim opcions: cafè de comerç just. Si vols pots conèixer el Cafè Manresa, provinent de cooperatives de dones de Mèxic. Millorar el món amb un gest tan senzill com escollir el cafè que prenem.
Lluitem pels drets laborals i el treball decent a tot el món, i promovem el Comerç Just en mercaderies internacionals com la roba, el cafè, el cacau, el té o el sucre.
El Comerç Just impulsa de forma directa intercanvis amb certs principis bàsics:
- Pagament de preus justos.
- Condicions de treball dignes.
- Prefinançament i estabilitat comercial.
- Organització democràtica de la producció.
- Sense explotació infantil.
- Amb igualtat de gènere.
- Respecte del medi ambient.
- Productes de qualitat.
- Informació a les consumidores.
A Manresa, fem créixer el compromís amb el Comerç Just, poc a poc i des de fa dècades, amb la botiga especialitzada i altres espais de venda, amb el Cafè Ciutat, amb campanyes culturals, educació escolar i altres accions, que ara ens fan Ciutat pel comerç just en el marc del programa internacional Fair Trade.
T’interessa participar del Comerç Just?
Contacta amb Manresa Justícia Global
Enllaços a alternatives des de Manresa:
Botiga de Comerç Just de Manresa
Yamuna: Cooperativa de Dones i Comerç Responsable
La Coordi pel Comerç Just i les Finances Ètiques
Internacionalisme sindical: Fundació Pau i Solidaritat
TORNA A LA WEB DE TEMPS DE CANVI
Fonts:
Idescat, 2022. Salari brut a Catalunya
Idescat, 2022. PIB per habitant
OIT, 2022. Tendències de l’ocupació, els salaris i la productivitat en el sector del vestit a l’Àsia
Forbes: Inditex bate récords de ventas y beneficios
RTVE, 2014. Sobrevivir a la catástrofe